Maduresa

Actuació molt important dels Castellers de la Sagrada Família aquest diumenge. No hi ha hagut cap fita nova, ni s’ha estrenat cap castell, però la colla ha fet un altre pas cap a la maduresa. La colla ha tornat a descarregar dos castells de 7 (el 3 i el 4) però  això, afortunadament, ja fa temps que no és notícia. La novetat ha estat en el que podríem considerar un canvi de xip.

La colla arriba a l’assaig de divendres amb la noticia de més baixes en el tronc a les ja previstes per a aquesta diada i que no eren poques. Per a qualsevol colla, afrontar tres baixes segures i una de possible en el tronc dels  castells de la seva categoria és un problema seriós. El divendres s’assaja el  4 de 7 amb dos  terços que venen de dalt i que només havien fet un parell d’assajos (un d’ells només n’havia fet un) en aquesta posició i el 3 de 7 no es pot ni provar, tot i que sí es va fer una bona prova dimarts en què hi va pujar una aixecadora nova que acabaria debutant diumenge en un castell de 7. Si no hi ha cap altra adversitat i es recupera  un terç per al tres que ha estat malalt tota la setmana, es faran els dos castells de 7. Aquesta era la intenció en acabar l’assaig.

Diumenge al migdia, al Passeig de Sant Joan, els Castellers de la Sagrada Família descarreguen el 3 i el 4 de 7 sense cap problema i afegeixen un 5 de 6 pensant ja, de forma clara, en el repte del  5 de 7 (castell que,  ja avanço aquí, la colla descarregarà a la primera).

Fins fa molt poquet, la colla no s’hauria atrevit a fer aquesta actuació amb el reguitzell de baixes i amb les poques proves concretes per a  aquesta diada. Però aquest cop sí ha estat capaç i ho ha estat, no per temeritat,  ni inconsciència, ni improvisació, sinó perquè porta incorporant gent nova en els castells al llarg de tota la temporada. Si no ho recordo malament, no hi ha hagut una sola alineació del  4 de 7 que s’hagi repetit des del primer que va descarregar la colla! Això ha permès que, malgrat pugui haver uns teòrics castellers habituals, ja és molta la gent que ha fet aquest castell i alguns en posicions diferents. Molts dimarts es poden fer proves netes de cara al 3 i el 4, normals o amb agulla, i això significa doblar els assajos. Per tant, que  l’últim dia no es pugui  provar un castell determinat, ja no és impediment per a portar-lo a plaça.

El cap de setmana passat  ja va haver un preludi: la colla va fer sola quatre castells de 6 amb castellers no habituals i sense haver assajat troncs concrets. No calia: tothom ho havia fet dotzenes de vegades a l’assaig!  Només calia posar-ho sobre una pinya que porta tota la temporada mostrant-se molt sòlida. Els Castellers  de la Sagrada Família definitivament és una colla de 7, no perquè faci castells de 7, sinó perquè es comporta  com a tal.

I un aspecte no menys important i que no vull deixar de comentar. Moltes vegades he manifestat  a alguns companys els meus dubtes sobre la reacció de la colla davant una caiguda “de veritat”. Doncs bé, diumenge va haver una caiguda “de veritat” i que, tot i que no va ser d’un castell de la colla, sí que més de la meitat formaven part de la pinya. Van rebre uns quants companys i companyes. Res greu, però sempre molest i dolorós. L’actitud d’aquests castellers després de la trompada va ser exemplar i la del gruix de la colla en no dramatitzar un fet que és intrínsec  als castells em fa esvair bona part dels meus neguits.