Tot just un any després del primer 3 de 7, els Castellers de la Sagrada Família l’hi han afegit un pilar al mig, fet que, juntament amb el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7 i la cirereta del vano de 5 per sota ha significat que la colla es tornés a superar i fes la seva millor actuació fins al moment.
Una vegada més, la feina feta als assajos ha donat els seus fruits. Sembla un tòpic, però és així. En els castells el risc zero no existeix, però és evident que has de treballar per a acostar-t’hi al màxim. Això només s’aconsegueix assajant una vegada i una altra. Encara que la dificultat augmenta a mesura que vas elevant el llistó, la màxima és la mateixa per a totes les categories, ja facis castells de sis o de nou.
Aquesta colla (com qualsevol altra) arribarà allà on vulgui arribar. Aconseguirà les fites que es proposi sempre i quan estigui disposada a dedicar les hores, l’esforç i el criteri necessaris.
Òbviament, com més alt és el nivell, més hores, més esforç i més criteri necessites.
La colla ha volgut fer aquests castells i els ha fet perquè hi ha dedicat tot allò que calia.
Amb el següent objectiu caldrà aplicar el mateix principi. Estic segur que passarà el mateix.
Moltes gràcies, companys!!!
Estic convençut,que els limits d'aquesta colla els marcará, l'esforç, les ganes i la companyonia que hi ha, surten totes les vessants seny però també rauxa, que poden ser oposades o complementaries segons es miri.
ResponEliminaVaig xalar com poques vegades amb el pilar de benvinguda, això de fer l'escaleta a dues generacions va ser un plaer.
eeei Xesco, estic segur que en menys de 100 paraules aconseguiré fer-te pujar els colors a les galtones pel teu pilar en el meu bloc!!!
ResponEliminaGran diada company!!!!!
Enhorabona per la actuació =)
ResponEliminaMoltíssimes felicitats per la diada, per la dinàmica que porteu i pels èxits que amb il·lusió, constància i treball encara aconseguireu.
ResponEliminaBona temporada!
Alfons Morillas
www.pinyesicastells.blogspot.com
Moltes gràcies companys!
ResponEliminaJoan i Gabi, una vegada més, còmplices fidels de les meves elucubracions blocaires. Saber que seguiu el bloc té bona part de culpa de que de tant en tant m'hi posi ;)
Gràcies i benvinguts, Xavi i Alfons. Ens fa molta il·lusió saber que fora de la colla cada cop hi ha més gent que segueix la seva evolució. (Albert, enhorabona pel teu bloc. Ja deus haver notat que al meu cor sempre hi haurà un raconet per als Nens del Vendrell)
Piano piano com li diuen. Interpretant a poc a poc les tecles però formant una melodia increïble que de ben segur ens farà gaudir a mida que es van tocant les notes.
ResponEliminaAra que "només" ens queden dos castells de gamma de 7 per fer (sense comptar el 3ps) no cal correr volent agafar més del que ens cap a les mans, s'ha de consolidar la gamma de 7 i arribar a un punt on la rotació i l'estrena de gent a posicions noves sigui una constant com fins ara estem fet amb els de 6.
Per sort això la tècnica ho sabeu prou bé i estem en bones mans :P I que per molts anys duri!