dimecres, 24 de novembre del 2010

I per acabar, 3 de 10!

Hem tornat a veure el 3 de 10 carregat i han tornat a ser els Minyons de Terrassa, única colla de les que l’han coronat capaç, ara per ara, de descarregar-lo, com ja he dit en altres ocasions, entre altres coses perquè tota l’estructura folre+manilles+ castell deu pesar 2000 kilos menys (és una manera de parlar) que el de les altres colles aspirants (si és que n’hi ha més d’una).

Pel que em van comentar, els assajos feien pensar en un resultat final millor del que es va donar, però aquests castells tan grans són així, si no falla una cosa, en falla una altra. Però ja es va veure que li tenien molta confiança, només cal tenir en compte la manera com van insistir en ell. Si tal com pujava, i després d’haver-ne desmuntat un peu (on ja hi col•loques quints!) i un segon intent que van tirar avall amb tot el pes dalt, van ser capaços de parar-lo a l’entrada de dosos i carregar-lo, què no hagués passat si els arriba a pujar ben lligat!

Per a mi només calen felicitacions per a aquesta colla. Ara sembla que el 3 de 10 sigui fàcil. I, el que és pitjor, sembla que després dels 3 intents del castell de 10, tinguis l’obligació de fer el 5 de 9 (que també deu estar “xupat”) i que si després de dues caigudes on reben fins i tot els grallers acabes amb el 4 i el 2 de 8, gairebé hagis de demanar perdó.

Jo d’ells, després de carregar el 3 de 10 a la tercera me n’hauria anat a ajudar les altres colles i … a dinar!!!

Afortunadament per a tothom jo no tinc aquestes responsabilitats.

Per molts anys, Minyons!

dilluns, 8 de novembre del 2010

Història i bèsties indomables

Ara que ja han passat uns dies de la històrica actuació de Tots Sants voldria comentar un parell de coses.

Primer de tot, vull felicitar els Castellers de Vilafranca per l’extraordinària actuació que van fer i molt especialment pel 2 de 8 net, una autèntica obra d’art, una joia molt delicada i que a mi em sembla molt allunyada de la imatge d’una … bèstia!

Tinc gairebé 50 anys i porto veient castells tota la vida i mai, repeteixo, mai havia sentit anomenar aquest castell (ni cap altre) “la bèstia indomable”. En un sol dia i després que alguna emisora de ràdio i programa televisiu ho repetís dotzenes de vegades al llarg del dia algú ha aconseguit que la gent cregui que els castellers coneixem aquesta construcció amb aquest, per a mi, malnom. Potser algú ho haurà dit a títol individual, però el que és segur és que mai no ha format part de la nomenclatura castellera.

Per altra banda, fer titulars amb l’expressió “per primera vegada a la història” quan hi ha dades que poden desmentir aquesta afirmació o, com a mínim, posar-la en dubte, em sembla irresponsable per part d’aquells que han de transmetre una informació i tenen el deure de ser rigorosos a l'hora de gestionar dades, o al menys intentar-ho.

Que les notícies que es tenen del 2 de 8 net del sXIX (especialment els suposadament aconseguits per les dues colles vallenques per Santa Tecla de 1881) no estiguin prou contrastades com per a afirmar-ho de forma categòrica, no ens dóna llicència per a descartar-ho completament.

Quan la Colla Joves Xiquets de Valls es va atrevir per primer cop al sXX amb aquest castell l’any 1987, des de la mateixa colla també es presentava l’intent com el primer de la història (tot i les veus de companys que ja ho posaven en dubte). Alguns estudiosos del fet casteller, fins i tot des de Vilafranca, van voler recordar ràpidament (no sense raó) que era poc rigorós fer aquesta afirmació. Si això era vàlid el 1987, també ho deu ser ara que, curiosament, hi ha més autors que creuen que el 2 de 8 net s’havia aconseguit algun cop que els que hi havia fa 23 anys.

Dit això, com a aficionat als castells he de dir que per a mi va ser tot un privilegi haver presenciat en directe a la plaça un castell que cap persona encara viva havia vist.
Això sí que és inqüestionable.