dimarts, 20 de juliol del 2010

Colla degana: Rectificació tardana i insuficient

Aquest diumenge passat es va celebrar al local de la Colla Joves Xiquets de Valls un acte institucional on es va homenatjar  el  primer cap de colla conegut de la història dels castells,  en Josep Batet i Llobera (a) el Casteller, cap de colla dels Menestrals, origen de l'actual Colla Joves.  Aquesta colla és la que ha pogut datar documentalment els seus orígens de manera més reculada.
En el mateix acte també es va retre homenatge al casteller de la colla, Ramon Barrufet  nét del Blanco, a qui es va nomenar President d'Honor. Del Ramon en parlaré un altre dia, ja que es mereix  un article a part. A l'acte hi va assistir, entre altres personalitats, el Vicepresident de la Generalitat  Josep-Lluis Carod Rovira.
Si voleu aprofundir en el coneixement de la figura del Pep Batet us recomano que visiteu la web de Joan Climent    i  concretament l’apartat 1812. Cisma del Ball de Valencians
A l'hora dels parlaments, el president de la Colla Joves, en Josep Mª Cortès, va llegir un missatge del Director General del Centre de Promoció de la Cultura Popular, Ramon Fontdevila, i del Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Adam Manyé, on va donar  a conèixer la resposta de la Generalitat a les queixes de la Colla Joves per la polèmica originada entorn la nota de premsa de la Generalitat, on declarava que la Colla Vella era la colla degana del món casteller i aquest era el motiu perquè fossin triats per anar a l'Exposició Universal de Xangai.

La resposta va arribar en forma de carta on reconeixien 'l'itinerari centenari' de la Colla Joves, mentre admetien que va ser un "error sense fonament" qualificar la Colla Vella com la colla degana del món casteller. En la mateixa nota, els responsables de la Generalitat en aquest tema han volgut tancar la qüestió afirmant que per a ells no hi ha cap colla degana. Fantàstic!
Hem passat de donar validesa institucional al suposat deganat d'una colla que l'únic argument que ha esgrimit ha estat la seva autoproclamació a no atrevir-se a declarar-ne una altra que presenta una documentació que, d'haver estat en mans de la colla “destronada”, hauria esdevingut d'una categoria equivalent als Deu Manaments. Com va dir el president de la Joves, en Josep  Mª Cortès, "la Colla Joves no pretén imposar res", només ofereix una documentació que tothom pot consultar i treure'n les conclusions que cregui oportunes.
Aviat  tindrem una altra ofensiva, aquesta vegada  centrada en la continuïtat en el temps de cadascuna de les colles. Estem preparats. També hi respondrem i també hauran de rectificar aquells que ho hagin de fer.  Però  de moment ja ha caigut un mite edificat sobre una actitud prepotent i dogmàtica.
Ara bé, la rectificació arriba tard i, per a mi, és insuficient perquè la qüestió va més enllà del que pugui dir una institució per més important que aquesta sigui, com és la Generalitat.
El mite del deganat s’ha fet forat entre bona part dels aficionats gràcies a la condescendència reiterada i  sovint vergonyant  per part d’alguns articulistes, ja siguin professionals o aficionats, que han perpetuat un statu quo i s’han deixat portar per unes simpaties (o temor) cap a uns colors que traspassen allò que hauria de limitar-se a difondre els indiscutibles èxits castellers d’una determinada colla que, evidentment, ocupa un lloc important a la història castellera.
Si durant tants i tants anys s'ha donat a l'expressió "la degana" la importància, la rellevància i la transcendència que se li ha donat a l'hora d'escriure articles, editar revistes, presentar programes de ràdio i televisió i, fins i tot, adjudicar representacions de la cultura d'un país en un altre continent, entenc que la rectificació hauria de tenir, com a mínim, la mateixa importància, rellevància i transcendència. Però, de moment, molt poqueta cosa. La rectificació de la Generalitat és molt important, però sentencia amb un ridícul "per a nosaltres no hi ha cap colla degana". Sensacional!  Ara que no ho és la Colla Vella, ningú més pot ser-ho ?  Totes les colles del món casteller vàrem aparèixer en el mateix moment i per generació espontània?
Si no ho són ells, els aspirants a tal honor  ja només ho poden ser la Colla Joves o els Nens del Vendrell,  depenent dels criteris utilitzats per a designar el qualificatiu. Hi ha gent que aquesta sola idea se li fa, senzillament, insuportable. Davant d’això i per evitar un cataclisme hauran cregut més oportú deixar orfe de “colla degana” el món casteller.
 I els mitjans de comunicació?  Com han tractat la notícia? Ai, els mitjans de comunicació! A alguns se'ls ha girat feina i jo, no com a membre de la Colla Joves, sinó com a aficionat als castells, els demano  que amb el mateix entusiasme amb que declaraven "degana" una altra colla i que, no només no atenien, sinó que, molt sovint menyspreaven els articles d'autors que des de ja fa uns quants anys apuntaven que potser les coses no eren com ens les havien explicat, que no tornin a perpetuar mites falsos. Són responsables de ser voluntàriament poc rigorosos a l’hora de tractar aspectes molt importants de la història dels castells tot i sabent (que ho sabien) que, com a mínim, hi havia dubtes raonables sobre quina colla vallenca era la més antiga. Malgrat això, sempre van rebutjar les hipòtesis que anaven apareixent. Alguns d'ells, amb llarga trajectòria professional, no han estat gens objectius a l'hora d'adjectivar alguna colla. Però de fet, no sé de què em sorprenc. Són els mateixos que quan una colla determinada intenta sense èxit un castell difícil diuen que ha demostrat un gran punt d’honor, mentre que si l’intent el fa una altra colla, aleshores es tracta d’una temeritat. En un programa televisiu, algú fins i tot ha arribat a qualificar un castell que cau mentre es descarrega com a castell “descarregat de forma desordenada”.  Sempre aquella por quan es parla de segons qui!
Per desgràcia, encara som allà mateix:  a l'edició paper del diari Avui de dilluns 19 de juliol es fa ressò de l'homenatge en un requadre dins les pàgines dedicades al món casteller, però ni una sola paraula de la carta de la Generalitat, tot i que el responsable de l'article sí en va fer esment en el seu programa radiofònic. Pel que fa a la revista Castells, que també ha utilitzat alegrement el terme "la degana" (i no ho ha fet un articulista qualsevol), esperaré pacientment a rebre el següent número per a veure com tracta la qüestió.
 I el programa Quarts de Nou?  Res de res. Ni una sola paraula. No vull fer cap comentari perquè podria caure en l'insult.
Alguns amics em deien en referència a la queixa que havia posat la Colla Joves vers el motiu per el qual la Generalitat havia decidit que fos l'altra colla qui representés la cultura catalana a la Xina, que era perquè teníem enveja.  La Colla Joves va deixar clar que no tenia res a dir pel que feia a qui havia d'anar-hi, sinó al criteri per al qual s’havia escollit una colla en concret. Era una qüestió de dignitat.
Els Menestrals, la Roser, la Colla Nova, la Muxerra, la Colla Joves, digueu-li com vulgueu. No reivindiquem ser més que ningú, reivindiquem ser qui som, amb totes les nostres virtuts i defectes, amb els nostres èxits i els nostres fracassos, amb les nostres conviccions i les nostres contradiccions.
Diumenge va ser un gran dia, però això no s'acaba aquí. La història es revisa contínuament i potser ja ha arribat l'hora de donar-li un altre cop d'ull.
Estigueu atents.