dilluns, 27 de setembre del 2010

“Això de Safa no és normal!”


24 de setembre de 2009: els Castellers de la Sagrada Família descarreguen a la Mercè tres castells de la gamma alta de 6 (2 de 6, 3 de 6 per sota i 5 de 6) i per primer cop a la història de la colla el pilar de 5.

24 de setembre de 2010: els Castellers de la Sagrada Família descarreguen, per primera vegada a la història de la colla, tres castells de 7 en una mateixa actuació, entre els quals el primer 4 de 7 amb el pilar i el segon 3 de 7 de l’agrupació de l’Eixample.

En tot just una any, la colla més modesta de la ciutat de Barcelona ha pujat un graó molt important i ho ha fet de la millor manera possible: amb convicció en les pròpies possibilitats i amb qualitat en l’execució.

Amb convicció perquè en cap moment de l’actuació va haver cap símptoma de dubte a l’hora d’enlairar els castells (el peu desmuntat del 4 de 7 amb el pilar és, justament, un senyal de convicció: sabíem que si lligàvem bé el castell el tindríem gairebé descarregat. Tirar-lo amunt tal com estava el primer cop no hagués estat convicció, sinó precipitació per la pressió d’actuar en una plaça important i plena de gom a gom i on tradicionalment la colla no havia tingut gaire sort).

La canalla va pujar decidida i molt concentrada en els tres castells. Només hi havia els nervis lògics en unes nenes que estrenaven castell i combinaven posicions.

Amb qualitat perquè els tres castells es van treballar molt bé, amb mides millorables però prou correctes, i que es van defensar amb solvència i amb una bona dosi de tècnica en els moments de més compromís, donant la imatge d’una colla que ha treballat seriosament uns objectius molt clars. Uns objectius que ara, poc a poc, es poden anar ampliant tot mantenint la prioritat de consolidar els castells de 7 bàsics.

La colla ha demostrat un altre cop que la fórmula treball seriós + bon ambient dóna resultats. Si es manté el nivell de compromís dels components de la colla i les ganes de treballar fort, podria ser que el dia que “rebentarem el sostre del local” no estigui gaire lluny.

La imatge que va donar la colla divendres és una imatge de credibilitat i així ho han reflectit els mitjans i els castellers d’altres colles amb els seus comentaris.

Sagrada Família va fer la seva modesta contribució a la que ha estat la millor Mercè de colles locals i no ho ha fet com a simple comparsa, sinó com a protagonista i això ja no ens ho treu ningú. D’aquí uns anys, quan tornem a veure les imatges de l’altre dia i rememorem amb la família i els amics les sensacions que vàrem sentir, podrem dir amb orgull: “jo hi era!”

I ara, a continuar somiant.



diumenge, 5 de setembre del 2010

Sant Fèlix 2010 i una prèvia

Abans de fer la meva particular ullada al que va ser el Sant Fèlix d’enguany,  he de fer una referència obligada al meu últim post.
Quan parlava del tractament de l’antiguitat de les colles vallenques per part dels mitjans, no vaig voler fer cap comentari sobre el programa “Quarts de 9” per por de passar-me d’incorrecte. Doncs bé, en l’edició de l’especial del Sant Fèlix 2010, l’Elisabet Carnicé va tenir la “gosadia” de presentar la Colla Joves Xiquets de Valls com “l’altra colla vallenca descendent de les històriques colles que van inventar-se els castells ja fa més de 200 anys”. No entraré a fer alguna matisació que mereix la frase i em limitaré a fer allò que ara toca: felicitar la presentadora per la seva valentia.  Tot i que queda molt per fer, és amb detalls com aquest amb els que els mitjans poden anar corregint el discurs oficial de la història castellera. Com per exemple, cal corregir el seu company de programa, quan en la mateixa retransmissió afirma que la Colla Vella sempre ha estat present per Sant Fèlix.  Això és fals: si parlem de l’antiga Colla Vella, només en el període que va del 1876 al 1936, no va actuar segur per Sant Fèlix (hi ha anys que no se sap quina colla hi va anar, per tant aquesta llista encara podría ser més llarga) els anys 1891, 1893, 1894, 1907, 1912, 1918, 1920, 1921, 1924, 1933 i  1934. Si parlem de la Colla Vella actual (des de 1947), no va actuar els anys  1949, 1950, 1968, 1969, 1970 i 1971.
Aquesta edició de Sant Fèlix ha tornat a tenir tots els ingredients que d’aquesta diada s’espera (o al menys, és el que n’espero jo): grans castells, emoció, rivalitat per una banda, col•laboració per una altra i consciència de saber on ets i què hi fas allà.
Els Castellers de Vilafranca continuen instal•lats, ara per ara, en una altra dimensió. Només un mal dia combinat amb el que seria una actuació gloriosa per a alguna colla vallenca (compte!, per a qualsevol de les dues) els podria treure el concurs. De tota manera només seria una victòria puntual i em sembla que això ho té clar tothom.
Els Minyons de Terrassa em van semblar una mica més agosarats del que en ells és habitual. Potser m’equivoco, però crec que anys enrere després de “només” carregar  el  2 de 9 no haurien intentat el 5 de 9. De totes maneres van fer una gran actuació deixant, com sempre, unes quantes lliçons de tècnica castellera molt depurada . Personalment continuo pensant que segueixen sent la colla que té més possibilitats de tornar a descarregar el 3 de 10, perquè de les tres que l’han fet és la que, per a mi, té el 3 més  tècnic i més lleuger.
La Colla Vella va fer, contràriament al que molts creien i havien esbombat durant els dies previs, una actuació que s’ajusta perfectament a la realitat a dia 30 d’agost. No dic que no puguin fer una actuació molt millor, dic que per Sant Fèlix els va sortir una diada d’acord a allò que s’havia anat detectant al llarg de l’estiu. Als companys que van anar amb mi en cotxe a Vilafranca, quan em van comentar que potser la Colla Vella podria tornar a repetir una actuació similar a la de l’any passat els vaig dir: “Sí, però primer han de descarregar el 3 de 9, que no els hi va tan sobrat”. I així els va anar.
La Colla Joves Xiquets de Valls va estar a punt d’assolir els objectius marcats per a aquest Sant Fèlix condicionada per les moltes baixes que estan afectant la colla al llarg de tota la temporada. Tornar a descarregar el 4 de 9 després de tant de temps pot ser una important injecció de moral. Al 3 de 9 li va faltar la confiança necessària per a treure el pom sense presses.  Tot i això, la Colla Joves va tornar a demostrar que mai se la pot donar per morta i que a Sant Fèlix no han d’anar “les 4 ‘millors’ colles del moment” com alguns seguidors de rànkings mediàtics proposen , sinó les quatre colles que siguin capaces de plantar-se a Vilafranca assumint que potser hauran d’anar una mica més enllà de les seves possibilitats a dia 30 d’agost. A Vilafranca no vas a fer els millors castells que pots fer i prou, a Vilafranca vas a donar el que tens i, si convé, el que no tens.  Ara per ara, no tothom està disposat a fer-ho.  És per això que, malgrat no plorar per l’actuació de l’altra colla vallenca, puc entendre el seu intent de 2 de 9.
Ja ho he dit abans: has de tenir consciència d’on ets i què hi fas allà.