dilluns, 17 de maig del 2010

Això són manilles!


El Jordi Andreu ha publicat fa pocs dies un article a Webcasteller que comparteixo plenament.
Abans de continuar, vull deixar clars dos punts per als impacients que ja estiguin a punt de tancar aquesta pàgina:

1- No trec cap mèrit a cap construcció amb manilles de les que hem pogut veure fins ara.

2- El pilar de 7 amb folre i manilles d'Arreplegats no el podem considerar un pilar de 7.

Dit això sí vull valorar molt positivament aquesta construcció i, de retruc, la feina que aquesta colla universitària està fent en el món dels castells.
No vaig poder viure-ho en directe, però l'he pogut veure en fotografies i en video. La primera cosa que vaig exclamar va ser "això són manilles!!!". Ja sé que no sóc ningú per a dir què són manilles i què no ho són, però quan penso en els pilars de 8 que es van fer al sXIX, coneixent una mica quin era el volum de castellers que arrossegaven les colles malgrat la inestimable ajuda dels aficionats locals, no em puc imaginar folres de gairebé 90 persones ni manilles de vint (o més).
Veure unes manilles amb 10 castellers aguantant aquell pilar format per majors d'edat, francament, em va impressionar.
Crec que menystenir el treball d'Arreplegats seria una actitud curta de mires. Si només ens quedem en el debat de si són una colla castellera o no, que si són una "selecció castellera" (cosa que no hi estic en absolut d'acord. Tot i que a Arreplegats hi ha excel.lents castellers, de la selecció que jo faria me'n falta el 90%, la qual cosa encara té més mèrit) o que si són uns frikies (anem al tanto, perquè la majoria formen part de colles convencionals i molts d'ells no precisament de les anomenades petites) podem desaprofitar oportunitats interessants d'aprofondir en el treball tècnic economitzant personal (ningú va sobrat de gent, oi que no?) i gestionant unes talles de castellers dels pisos superiors molt lluny dels poms "bonsai" que sovint veiem a les places, la qual cosa obliga a perfeccionar la tècnica al màxim. Els que hem vist més de dos castells, sabem que fer un 4 de 8 o aixecar un 3 de 7 per baix no és cap tonteria. Aquest personal ho ha fet amb tota l'alineació major de 18 anys! D'entre les gestes castelleres (encara que menor) de l'època d'or dels nostres besavis, es recorden tresos de set fets per castellers que estaven tots casats.
Per altra banda, a mi que un nombrós grapat de joves (i ara parlo de totes les colles universitàries) hi dediquin hores als castells, aconseguint de retruc que s'hi aficionin els seus amics, companys i familiars, no només no em sembla que faltin el respecte als castells, sinó ben al contrari. Això sense comptar el benefici que aporta a les seves colles d'origen l'assaig extra que duen a terme.
Què passarà si algú prèn mal? Jo era un dels que fins fa poc també ho utilitzava com a gran argument per a aigualir la realitat universitària. Possiblement rebran una bronca de la seva colla d'origen i hi tornaran. Si no els deixen tornar, algun és capaç de plegar i, de no ser així, si opten per la disciplina de colla, algú altre ocuparà el seu lloc a Arreplegats i la història continuarà.
Jo ja tinc una edat i ja fa moooolts anys que vaig deixar de ser universitari. Quan jo anava a la Facultat, gairebé cap dels meus companys no havia vist un castell en directe en la seva vida. Vaig estudiar a la Zona Universitària, m'estimava i m'estimo els castells i ja formava part d'una colla "tradicional" i em considero amb mentalitat castellera "tradicional". Potser és perquè em ve de família (el meu avi feia d'enxaneta del pilar de 4 als vint anys amb els aficionats de Llorenç),però sí, si m'ho pregunteu,i tant que m'hagués fet Arreplegat!