dilluns, 15 de febrer del 2010

Llàstima!

Foto: Sergi Castells

Per primera vegada en una diada de Santa Eulàlia totes les colles han intentat, al menys, un castell de 7. Això, que per si sol ja és notícia, si es contextualitza adquireix encara més importància.
Un castell de 7 és sempre un castell de 7, sobretot si és la primera actuació de la temporada i si, per acabar-ho d’adobar, fa un fred que pela. Però quan aquest castell de 7 és la màxima realització que ha aconseguit una colla i que l’ha aconseguit per primera vegada només fa quatre mesos, estem parlant d’una altra cosa, estem parlant d’una fita, modesta, però fita al cap i a la fi.
Els Castellers de la Sagrada Família es van plantar a la Plaça de Sant Jaume amb la ferma intenció (i convicció) de fer la millor actuació de la seva història … el primer dia de la temporada! I a fe que varen estar a punt d’aconseguir-ho. Només la indecisió de la canalla en un 4 de 7 que pujava molt bé de mides i molt parat ho va evitar. Tot i aquesta decepció es va completar una gran diada amb el 2 de 6 (amb què es va obrir plaça), el 5 de 6 i el 4 de 6 amb el pilar, completant la jornada amb el sisè pilar de 5 descarregat de forma consecutiva per la colla.
Tothom va veure un intent seriós que es va saber reconèixer amb aplaudiments i els comentaris que es van sentir a peu de plaça per part dels afeccionats i components de les altres colles no va fer més que referendar-ho.
Cal felicitar totes les colles participants per l’excel·lent nivell mostrat en aquest inici de temporada i, molt especialment, als Castellers del Poble Sec que, amb dos castells de 7 el primer dia, confirmen la seva imparable progressió.
Un apunt a comentar. A l’hora del comiat, l’speaker que habitualment explica l’actuació al públic, va deixar anar una “reflexió” (segons les seves pròpies paraules) sobre el suposat baix nivell d’alguna colla de grallers. D’aquest mateix tema tracta l’article de l’última pàgina del present número de la revista “Castells”.
Deixant de banda el fet que pugui estar-hi d’acord o no en la seva anàlisi (cosa que aquí no tractaré), em va semblar que no era ni el lloc ni el moment per a fer aquesta suposada “reflexió” en veu alta. Entenc que la seva missió és anunciar quin castell farà cada colla a cada ronda i si aquest s’ha carregat, s’ha descarregat o hi ha hagut alguna incidència, curiositat o fita digna de ser explicada a un públic cada vegada menys profà. L’espai per a l’alliçonament no és dalt d’una tarima a la plaça de l’Ajuntament d’una població amb una poderosa eina (per no dir arma, en aquest cas) com és un micro. La propera vegada, sobre què reflexionarà?, sobre el nivell dels castells de les colles participants? Espero que ni se li passi pel cap.


2 comentaris:

  1. Com ja saps gaudeixo molt amb els teus escrits, i com no amb aquest bloc, sincerament crec que si cadascu fa el que li toca tot seria mes senzill, i molt em sembla que la critica o reflexio envers els grallers no tocava, malgrat la "decepcio" de no haver aconseguit el maxim objectiu de la jornada per ben poc, personalment vaig sortir content de plaça ja que es van aconseguir uns quants objectius, entre ells treure'm l'espina de la Santa Eulalia del 2009.

    ResponElimina
  2. M’encanta com llegeixes la diada, i sobretot com compleixes les teves promeses, i també amb l’harmonia fins hi tot quan mastegues a algú


    Exactament es això, ALLIÇONAMENT, el terma reflexions es molt ampli hi apart de les dades pures, entenc que algú que esta pagat, suposo, per un Ens públic ha de tenir clar el que es pot dir i que no.

    Com diu en Joan, malgrat tot he sortit amb bones sensacions.

    Un Carajillo

    ResponElimina