De colles de viles i barris que avui en dia formen la ciutat de Barcelona en tenim referències des de la Festa Major de Gràcia de 1876 on hi actuaren uns Xiquets de Valls “compuesta casi en su totalidad de individuos que han pertenecido a las célebres comitivas del Campo de Tarragona" (Diario de Tarragona, 16-8-1876).
El mateix any es feren “castillos de hombres como lo practican los ‘Xiquets de Valls’” al Poblenou com cita el “Diario de Barcelona” del 28 de setembre, o “al estilo de los ‘Xiquets de Valls’” segons apareix a “La Imprenta” del mateix dia.
L’any 1878 un grup local va fer castells a la Barriada de Santa Madrona, al Poble Sec.
En totes aquestes actuacions sembla evident que aquestes colles estaven formades, al menys parcialment, per castellers locals i castellers vinguts del Camp de Tarragona que residien a les barriades que més endavant acabarien formant part de la ciutat Comtal.
No és fins a la Mercè de 1877 que apareix el nom Xiquets de Barcelona per primer cop clarament diferenciat dels Xiquets de Valls amb qui compartien cartell aquella Festa Major. L’any següent el “Diario de Barcelona” parla de l’actuació a la Festa Major de Santa Maria del Taulat (Poblenou), el 15 de setembre, per part dels Xichs de Barcelona, que tornen a ser “Xiquets” segons “La Imprenta” (25-9-1878) quan parla de les festes de la Mercè. “La Correspondencia de Catalunya”, el mateix dia, els anomena “... Xiquets de Valls o –atenció!- de Hostafranchs, que para el caso es lo mismo...”.
De la colla gracienca que perdurà de forma més o menys intermitent fins bén entrat el sXX en tenim força notícies.
Dels anys previs a la Guerra Civil tenim notícies de l’existència d’una colla barcelonina anomenada Xiquets de Valls. Colla Barcelona que pels volts de 1932 es reunia al bar “El Centro” del carrer Ausiàs March nº 128, entre els carrers de Sardenya i Marina (veure “Castells en temps d’armes” de Xavier Güell disponible al seu bloc).
Del que no tenia notícies (si més no, jo no ho sabia i agrairia que algú em confirmés la dada) és del “descobriment” que vaig fer fa pocs dies quan, fullejant el llibre “L’Onze de Setembre: història de la diada 1886-1938” de Pere Anguera, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2008, em vaig trobar amb aquest text a la pàgina 293 que descriu part dels actes de la Diada de 1932 a Barcelona: “Els Xiquets de Valls d’Horta hi executaren unes quantes torres”. Jo ,personalment, era la primera vegada que sentia a parlar d’aquesta “versió” dels Xiquets de Valls i admeto, per endavant, la meva ignorància en el cas que hi hagués constància publicada. Jo no l’he trobat (o no l’he sabut trobar) en la meva bibliografia particular.
Amb l’ànim de contrastar-ho mínimament vaig consultar l’hemeroteca de “La Vanguardia” i en la seva edició del 13 de setembre de 1932, a la pàgina 7 dedicada als actes de la Diada d’aquell any, hi vaig trobar: “Los Xiquets de Valls, de la barriada de Horta, ejecutaron varias torres que fueron muy celebradas por la multitud”.
És molt poc probable que aquesta colla tingui res a veure amb la del bar “El Centro” ja que aquesta tenia el seu lloc de reunió al barri del Fort Pienc, molt allunyat del barri d’Horta. Per tant, semblaria que estaríem parlant de dues colles barcelonines coexistint de manera ben diferenciada.
No deixa de ser curiós, i un xic desconcertant, que en aquella mateixa Diada es jugués un partit amistós (Copa Generalitat, res a veure amb la iniciada el 1989) al camp de l’Horta, entre aquest club i el Sant Andreu, amb motiu de la Festa Major del barri, on “unos castells dels Xiquets de Valls, que nos ofreció una colla del Vendrell” van fer castells durant el descans (“El Mundo Deportivo” 12-9-1932). Sabem que els castells que vàren fer van ser el 3 de 6 i el pilar de 5. Per què la U. A. Horta lloga una colla del Vendrell (hi va anar una part de la colla dels Mirons, mentre la resta de la colla era al camp del Júpiter) si té una colla instal·lada al propi barri?. Sigui com sigui, si aquesta colla castellera d’Horta va existir, es tractaria d’una colla plenament de barri, ja que aquesta zona va ser annexionada a Barcelona l’any 1904.
El mateix any es feren “castillos de hombres como lo practican los ‘Xiquets de Valls’” al Poblenou com cita el “Diario de Barcelona” del 28 de setembre, o “al estilo de los ‘Xiquets de Valls’” segons apareix a “La Imprenta” del mateix dia.
L’any 1878 un grup local va fer castells a la Barriada de Santa Madrona, al Poble Sec.
En totes aquestes actuacions sembla evident que aquestes colles estaven formades, al menys parcialment, per castellers locals i castellers vinguts del Camp de Tarragona que residien a les barriades que més endavant acabarien formant part de la ciutat Comtal.
No és fins a la Mercè de 1877 que apareix el nom Xiquets de Barcelona per primer cop clarament diferenciat dels Xiquets de Valls amb qui compartien cartell aquella Festa Major. L’any següent el “Diario de Barcelona” parla de l’actuació a la Festa Major de Santa Maria del Taulat (Poblenou), el 15 de setembre, per part dels Xichs de Barcelona, que tornen a ser “Xiquets” segons “La Imprenta” (25-9-1878) quan parla de les festes de la Mercè. “La Correspondencia de Catalunya”, el mateix dia, els anomena “... Xiquets de Valls o –atenció!- de Hostafranchs, que para el caso es lo mismo...”.
De la colla gracienca que perdurà de forma més o menys intermitent fins bén entrat el sXX en tenim força notícies.
Dels anys previs a la Guerra Civil tenim notícies de l’existència d’una colla barcelonina anomenada Xiquets de Valls. Colla Barcelona que pels volts de 1932 es reunia al bar “El Centro” del carrer Ausiàs March nº 128, entre els carrers de Sardenya i Marina (veure “Castells en temps d’armes” de Xavier Güell disponible al seu bloc).
Del que no tenia notícies (si més no, jo no ho sabia i agrairia que algú em confirmés la dada) és del “descobriment” que vaig fer fa pocs dies quan, fullejant el llibre “L’Onze de Setembre: història de la diada 1886-1938” de Pere Anguera, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2008, em vaig trobar amb aquest text a la pàgina 293 que descriu part dels actes de la Diada de 1932 a Barcelona: “Els Xiquets de Valls d’Horta hi executaren unes quantes torres”. Jo ,personalment, era la primera vegada que sentia a parlar d’aquesta “versió” dels Xiquets de Valls i admeto, per endavant, la meva ignorància en el cas que hi hagués constància publicada. Jo no l’he trobat (o no l’he sabut trobar) en la meva bibliografia particular.
Amb l’ànim de contrastar-ho mínimament vaig consultar l’hemeroteca de “La Vanguardia” i en la seva edició del 13 de setembre de 1932, a la pàgina 7 dedicada als actes de la Diada d’aquell any, hi vaig trobar: “Los Xiquets de Valls, de la barriada de Horta, ejecutaron varias torres que fueron muy celebradas por la multitud”.
És molt poc probable que aquesta colla tingui res a veure amb la del bar “El Centro” ja que aquesta tenia el seu lloc de reunió al barri del Fort Pienc, molt allunyat del barri d’Horta. Per tant, semblaria que estaríem parlant de dues colles barcelonines coexistint de manera ben diferenciada.
No deixa de ser curiós, i un xic desconcertant, que en aquella mateixa Diada es jugués un partit amistós (Copa Generalitat, res a veure amb la iniciada el 1989) al camp de l’Horta, entre aquest club i el Sant Andreu, amb motiu de la Festa Major del barri, on “unos castells dels Xiquets de Valls, que nos ofreció una colla del Vendrell” van fer castells durant el descans (“El Mundo Deportivo” 12-9-1932). Sabem que els castells que vàren fer van ser el 3 de 6 i el pilar de 5. Per què la U. A. Horta lloga una colla del Vendrell (hi va anar una part de la colla dels Mirons, mentre la resta de la colla era al camp del Júpiter) si té una colla instal·lada al propi barri?. Sigui com sigui, si aquesta colla castellera d’Horta va existir, es tractaria d’una colla plenament de barri, ja que aquesta zona va ser annexionada a Barcelona l’any 1904.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada