dimarts, 26 d’octubre de 2010

Un 4 de 7 perfecte

Si hi hagués un concurs al castell més ben fet, al menys pel que fa a la categoria de 7, el 4 de 7 que van descarregar els Castellers de la Sagrada Família diumenge a l’Avinguda Mistral de Barcelona seria un seriós candidat a endur-se el primer premi.

La colla de l’Eixample ja porta 12 castells de 7 en un any ( a l’octubre de 2009 va fer el primer del seu historial). L’esforç i el compromís de tots els components de la colla ha portat no només a la simple consecució dels castells, sinó a la cura en intentar fer-los bonics. Això, certament, no sempre és possible (aquest any s’ha hagut de treballar de valent algun castell), però aconseguir un castell amb la planta del 4 de 7 de Mistral no és producte de la casualitat. Havia d’arribar un castell així per a que la colla cregui, encara més, en les seves possibilitats. I el més important de tot és que aquest castell es pot tornar a fer amb un munt de canvis si cal, com així ha estat al llarg de tota la temporada i s’ha tornat a repetir en aquesta ocasió en concret, perquè hi ha un planter de castellers suficient per a això i molt més. Que cap dels castellers que ha pujat altres cops i que diumenge no ho va fer pensi, ni per un moment, que amb la seva participació no hauria anat així. Hauria anat igual de bé perquè és el resultat d’un treball col•lectiu que va picant pedra cada dimarts i cada divendres on tothom s’hi ha implicat fins a les celles, des de l’últim company del cordó obert fins a l’enxaneta.

Aquest castell ha estat un regal de la colla per a la colla. Una petita perla que el castell ens retorna com a agraïment per haver-lo tractat amb il•lusió i respecte al llarg de tots aquests mesos.

Una autèntica joieta de la qual la colla pot sentir-se ben orgullosa.

3 comentaris:

  1. Xesco, després de plantar aquest "peaso" castell va haver-hi un munt de comentaris que venien a reafirmar la idea de que és cosa de tots. Fent broma, molts anàvem dient: "gràcies a mi que he fet de crossa super bé", "què va! gràcies a mi que he fet de vent millor que mai", "que no, que he estat jo, que feia de lateral i he aguantat de p. mare", "era jo, que sóc un segon genial", i així, entre riures, vem arribar a la conclusió que havia estat un castell fàcil per tothom, perquè estava tan ben fotut, que ningú va patir gens!
    (Amb els que jo vaig parlar, que segur que ara algú em salta dient que ho va passar fatal ;)
    Jo crec però, que va ser el Ramon que el va portar molt bé. Ja, ja!!!

    ResponSuprimeix
  2. Totalment d'acord, segur que el Ramon va ser clau, com a mínim, per aportar tranquil·litat al castell. I no ho dic de broma.
    I tu, què? també vas estar a l'alçada? jajaja!!! Segur que sí.

    ResponSuprimeix
  3. Nomes dir que ha estat el 4d7 mes placid de tots els que hem fet, a tots els nivells.

    ResponSuprimeix