dijous, 7 d’octubre del 2010

El meu concurs (II)



En el meu post anterior no vaig voler fer cap comentari referit a les diferents profecies que sobre el concurs s’havien anat pregonant al llarg de tot l’any i, especialment, des de Sant Fèlix (cosa que encara fa que les errades en la predicció encara siguin més greus) perquè el meu estat de felicitat transitòria no m’ho permetia. Com que ja m’he recuperat, ara m’hi puc tornar a posar.
No penso fer cap anàlisi de l’actuació de l’altra colla de Valls. En aquest sentit, només confirmar allò que ja vaig dir per Sant Fèlix i que continua sent perfectament vàlid a dia d’avui.
Utilitzar fins a l’esgotament expressions com “sorprenent”, “inesperada”, “imprevista”, ... referint-se a la segona posició de la Colla Joves, només pot obeir a dues coses: o bé és producte de buscar un adjectiu fàcil i tòpic per a un titular o les anàlisis que fan dels castells en general i de les colles vallenques en particular necessiten millorar de forma urgent. Si filéssim massa prim, podria significar fins i tot, manca de respecte.
Crec que per primera vegada  tot el món casteller sabia quins castells portava la Colla Joves al concurs. Tot i així, molta gent em preguntava si provaríem algun tro a la quarta ronda. La gent està acostumada a que la colla sovint ha fet intents, com a mínim, agosarats. I aquí ve la qüestió. En aquelles ocasions, molts periodistes i “analistes” ens havien acusat de manca de seny i de temeraris en intentar castells fora de les nostres possibilitats. Potser no els mancava raó. El que no és just és que, quan per una vegada la Colla Joves no se la juga amb un castell superior al 5 de 9 (com si aquest castell fos una garantia d’èxit per a algú!), és a dir, ha estat prudent potser per primera vegada a la seva vida, es digui que hagi aconseguit el segon lloc per sorpresa.
Quin criteri hem de seguir per a qualificar l’intent d’una colla de “temerari”?, només aquells castells que no tens prou assajats? O potser també hi podem afegir els castells que has assajat, però que no acaben d’anar prou bé?; castells que pots fotre dalt, però que la canalla ja t’ha “anunciat” que no et pujarà? , ...
¿Com algú es pot dedicar al periodisme casteller i repeteixi fins a tres vegades que algú ha quedat en una posició per sota del que ell esperava perquè havia arriscat per quedar primer? Per què no comenta que al final va haver d’arriscar per quedar segon? Arriscar què? No havíem quedat que la segona plaça ja estava també adjudicada?
Com es poden fer prediccions tan a la lleugera quan parles de castells de l’envergadura d’un 5 de 9, pilar de 8, 4 de 9 amb el pilar, 2 de 9, 2 de 8 net, etc? Que no has vist mai castells?
Com algú pot fer aquests comentaris si ha seguit l’evolució de les colles en els últims quatre mesos i se suposa que entén de castells? Que no has vist problemes en algunes posicions del tronc? Que no has vist l’evolució de la canalleta? Que ets cec?
¿Com algú que té accés al gran públic i que té la responsabilitat de ser objectiu i rigorós, no preveu que qualsevol de les dues colles de Valls “te la pot liar” estigui bé o no i que els pronòstics no serveixen de res?
M’hauria agradat que a la quarta ronda, la Colla Joves hagués col•locat dos segons dalt la pinya, només per a veure la cara que hauria posat més d’un.
Me’n guardaré molt de, malgrat tot això que he exposat, dir que una colla vallenca et farà o et deixarà de fer una cosa o una altra o de pronosticar en quina posició quedarà en un concurs.
Queda prou temps com per a viure un Santa Úrsula completament diferent del que hem vist al concurs, tant per part d’una colla com de l’altra. Algú s’atrevirà a parlar de sorpresa?
Deixem de fer prediccions barates que ens podem enganxar els dits tots plegats i per a arribar a segons quines conclusions ja tenim el conill, que segur que surt més barat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada