dilluns, 19 d’abril del 2010

Premi a la voluntat d'existir

 

Descarregar per primera vegada un tres de set i completar l’actuació clàssica de 7 no és, certament, cap fita castellera mereixedora d’ocupar les portades dels diaris de demà. Però el camí que ha dut a un grup de gent de l’Eixample de Barcelona i, més concretament, del barri de la Sagrada Família a assolir-ho sí mereixeria, com a mínim, una columna en un espai dedicat a la reflexió.
Totes les colles castelleres neixen a poblacions o a barris de poblacions amb una identitat ben marcada i definida, on el sentit de pertinença a una comunitat (el barri, el poble o, fins i tot, la ciutat) està més o menys garantida per definició i on el suport dels convilatans es podria arribar a pressuposar (ja sé que no sempre és així). Totes, excepte una: els Castellers de la Sagrada Família. Aquesta colla està ubicada al barri que, possiblement, tingui menys personalitat pròpia de tota la ciutat: l’Eixample. Enteneu-me bé. No em refereixo al seu aspecte extern, amb les seves illes i edificis mundialment coneguts, sinó a aquell sentit de pertinença de bona part dels seus habitants al qual feia referència abans. És allò del “teixit social compromès” i coses semblants. Doncs, malgrat això, o potser per a desmentir-ho, existeix un grup de gent que sí se sent arrelat a un barri i lluita per mantenir vives un grapat de manifestacions de la nostra cultura popular, d’entre les que destaquen els castells. Aquest grapat de gent, de bona gent, on s’hi apleguen persones de totes les edats, ha obtingut un premi a la il•lusió i a l’esforç, basats en el treball, la constància, el bon “rollo”, la humilitat i, sobretot, les ganes d’existir com a col•lectiu i d’aprendre dia a dia. Un grup de gent que no només es contenta amb fer castells sinó que encara té temps per a mantenir vives altres tradicions nostres com els diables, les bèsties de foc o els gegants. Que encara tenen temps per anar a aprendre a tocar el tabal i la gralla, aquests instruments que tanta gent de casa nostra encara no ha entès que són l’ànima de la nostra festa. Aquesta festa que per a molts habitants de l’Eixample en general i del nostre barri, en particular, encara sona com a quelcom provincià i molt, molt folki.
Doncs deixeu-me dir, que al Passatge de Sant Pau nº 16 hi ha una colla de gent, nens, joves (molts joves!) i grans que aquest diumenge ha recollit un premi a la seva voluntat de mantenir viva una tradició al cor de la gran ciutat. Un premi petit, al capdavall, però no per això poc important. El camí no ha estat fàcil, ni s’acaba aquí. Tot just comença. A tots aquells que ja sou dins, no afluixeu! I els que encara no hi heu entrat, no us ho perdeu.
Paga la pena.

14 comentaris:

  1. Xesco si que paga la pena, formar part d'aquesta colla, amb un munt de gent que treballa i s'emociona fent castells, cultura, barri, i que a mes despres es pot quedar embadalit llegint aquestes reflexions, realitzades desde la tranquilitat, despres d'una jornada molt plena.
    Felicitats de nou pel teu blog

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Joan! T'agraeixo molt els teus comentaris. Això m'anima a seguir aportant, també des d'internet, el meu granet de sorra a aquest món nostre que tant estimem.
    Gràcies i felicitats per l'excel·lent feina que vas fer en els castells i el pilar que vas parar ahir.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Xesco, com sempre, genial llegir-te! I per suposat, genialíssim pertànyer a aquesta colla. Impressionant el que ens aporta, no només a mi, sino a tots els meus!
    Ah! I no deixis d'escriure coses, que ens encanta llegir-te!

    ResponElimina
  4. Ei,Amanda, tens un bloc! Em faré seguidor ara mateix! Moltes gràcies pel suport! Ara que a casa vostra heu encès la flama dels castells, manteniu-la tant com pogueu. A mi m'han donat molts dels moments més feliços de la meva vida i espero que tu i la teva família també tingueu aquesta sort. Estic segur que així serà.
    Un petó.

    ResponElimina
  5. Xesco, felicitats per aquesta molt bona reflexió. Crec que el boom de cultura popular que està vivint el barri es mereix tota una tesina. La jornada d'ahir va ser molt emocionant per aquells que seguim els castells des de fa anys i que vam col·laborar a fer creixer el sentiment casteller en els nostres fills des de molt petits. Per això, i tu ja m'entens, ahir va ser un dia molt especial per a mi. Albert Sr.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. I tant que t'entenc! Moltes gràcies, Albert, no només per les teves felicitacions, sinó per el que has fet (i encara fas) pels castells al llarg de tots aquests anys en aquest reducte tan difícil com és la nostra ciutat. Has fet molt bona feina!

    ResponElimina
  8. Xesco, tu vas ser el meu primer contacte a la colla i aquella encaixada de mans és de les que no s'obliden. A partir d'aquell moment, vaig entrar a formar part d'una colla de gent de 'champions'.
    Des de que vaig començar, sempre t'he pres com el 'Gurú' de la colla, cada dia n'aprenc molt de tu.
    I no només en saber de castells, com per exemple saber quina colla va fer la primera tripleta del segle XX (que segur que ho saps :D), sino a entendre'ls i gaudir-los.

    Llarga vida a la nostra colla!

    ResponElimina
  9. Que gran ets, Milli! Estic segur que sempre recordarem aquell dia. El "Gurú", ha, ha, haaaaa, com et passes!!! M'alegra que et pugui ajudar a entendre de què va això. L'única cosa que puc aportar a aquesta colla són les meves vivències i m'encanta compartir-les amb gent com tu. Per cert, m'alegro molt del teu debut com a segon d'un castell de 7. De veritat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Totalment d'acord amb els teus comentaris, aquest és el barri amb menys teixit social de Barcelona, per això la colla i la feina que fa és tan importat per la SafA.

    Una abraçada.
    EntidadQ

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats pel text Xesco, gràcies a escrits com el teu venen encara més ganes de seguir endavant.
    M'ha fet gràcia llegir el teu text perquè justament avui un amic de fa temps que vaig retrobar per festa major ens ha felicitat per la feina que fem per a que el nostre barri (fins i tot pels que com jo venim d'un altre jejeje) tingui una festa major com cal i sigui capaç de mobilitzar els seus ciutadans com a mínim durant aquests pocs dies de l'any.
    Salut company

    ResponElimina
  12. Gràcies Xavi!
    Comentaris com el que vas rebre del teu amic són d'aquelles petites coses que ens han d'animar a seguir així. I que vosaltres em feu comentaris, m'anima a continuar publicant escrits.
    Salut

    ResponElimina
  13. Ficsa’t Xesco, fa tres mesos de l’actuació i de la teva crònica, i ara escric tot i que es possible que desprès de tant de temps, ja ningú ho llegeixi però vull deixar constància de l’importància de les teves paraules.

    No recordo quants cops he llegit el teu escrit durant aquets tres mesos, però t’he de dir, que hi recorro de tant en tant, com estímul, dons les teves paraules claven l’historia i el present que he viscut.

    ResponElimina
  14. Àngel, quan avui ho ha comentat l'Albert pensava que estava fent conya i que parlava del juliol com a forma d'exageració. No entenia res! Evidentment, no havia tornat a mirar si algú havia comentat escrits de fa temps. Per a mi és un orgull que per a una persona com tu, amb el teu bagatge a la colla, unes paraules meves puguin servir d'estímul. Moltes gràcies, Àngel!

    ResponElimina