dilluns, 4 d’octubre de 2010

El meu concurs


El d'ahir era un concurs especial a nivell personal. Des de l'any 1970 he assistit a tots els concursos i des de 1984 ho he fet com a casteller. En tots aquests anys sempre havia anat acompanyat de mon pare excepte en un en què no va poder anar-hi perquè estava convalescent d'una intervenció.
Aquesta edició era la primera des del seu traspàs. És normal que, a la tensió i als nervis propis del concurs, se m'hi afegís una bona dosi de fluixera emocional, cosa que es va fer evident en més d'una ocasió al llarg de la diada.
Però, ves per on, la vida et reserva molt sovint la oportunitat de reconduir i transformar absències en una espècie de continuïtat d'allò que has perdut gràcies a altres persones que formen o entren a formar part de la teva vida.
Ara qui m'acompanya (o a qui acompanyo) als castells és la meva filla, hereva amb escreix de la dèria familiar.
Però ahir no vàrem baixar nosaltres dos sols a Tarragona. Ahir vaig baixar acompanyat, a més, d'una colla d'amics amb qui comparteixo la mateixa passió. I en arribar a la plaça, a part de la gran família vermella, encara hi havia més amics preparats per a gaudir d'una gran jornada castellera, fos quin fos el resultat final. Però vet aquí que el destí va voler que el resultat final signifiqués una combinació quasi perfecte: la Colla Joves havia fet una gran actuació i els meus amics, molts d'ells donant suport explícit a la colla, van poder viure una experiència que, m'atreviria a dir, trigaran en oblidar.
Rebre les felicitacions i abraçades dels companys i amics dels Castellers de la Sagrada Família, una trentena de joves (i alguns una mica "més" joves) cadascun d'ells amb les seves preferències castelleres particulars, em va tenir en un estat d'emoció gairebé permanent.
I m'alegra també el fet que el concurs mostrés a molta gent que vivia aquesta experiència per primera vegada els castells en el seu estat més cru, menys simpàtic i menys "políticament correcte", però mostrant la seva cara més sincera. Una cara que no sempre agrada, però no amaga ni dissimula res. És tal com és i cal conèixer-la per entendre-la i respectar-la.
Qui sàpiga llegir la jornada d'ahir, s'haurà adonat que, a partir de cert moment, els punts ja no significaven gran cosa. Allà s'hi jugava una altra partida. Una partida que encara no ha acabat.
Tinc la sort d'haver tingut la oportunitat de viure els castells des de dues òptiques ben diferents, la del món tradicional i la del no-tradicional (per utilitzar una terminologia que tothom entengui). He de dir que per a mi això és un privilegi del qual n'estic molt orgullós. M'ajuda a viure el fet casteller d'una manera més completa. Ahir va ser com una síntesi de tot això. Aquests dos mons personificats en els meus companys de la Colla Joves i de Sagrada Família. Tan lluny una colla de l'altra i tan a prop meu totes dues.

PD: No penseu que me n'oblido dels "profetes" de la premsa castellera habitual que, una vegada més aquest any, s'han cobert de glòria en les seves prediccions. Però avui no en parlaré, soc massa feliç. Només recordar-els-hi que "la Joves és la Joves" (ah, no era així?)

4 comentaris:

  1. Ei Francesc, un cop més deixa'm donar-te l'enhorabona per la gran exhibició de diumenge. Uns bons castells que s'han de llegir amb tota la seva real importància, en clau de colla i de tot el món casteller (no entro a valorar altres temes com el que aquests han significat per a la vostra particular passió vallenca o per a la febre "concursil", déu me'n guard!!!!..hehe).
    Això sí, pots estar ben content pensant que diumenge en Ton hauria xalat de valent.
    Res doncs, rep una forta abraçada i ara a encarar bé la recta final per acabar d'arrodonir aquest Cinc per Santa Úrsula. Pit i amunt!
    Ah, fes arribar també la meva felicitació als companys de la Sagrada Família pel primer quatre de set amb agulla i per la bona actuació de La Mercè. Enhorabona!
    -Ramon Codinas i Fort-

    ResponSuprimeix
  2. Moltíssimes gràcies, Ramon!
    Estem molt i molt contents. Espero que sapiguem valorar-ho i que això ens porti a superar aquesta actuació per a Sta. Úrsula amb l'esperança que l'any que ve mantinguem el nivell que correspon a la colla des de bon principi i no ens veiem abocats a una èpica obligada a final de curs. Moltes gràcies també per les felicitacions a Sagrada Família que, sens dubte, faré arribar (tot i que a alguns ja els hi vaig fer arribar a la plaça tan bon punt vaig rebre el teu sms).
    Estic molt content que hagis escrit un comentari al meu bloc. Espero que t'agradi. Benvingut!
    I sí, Ramon, sí ... i tant que hagués xalat el Ton! El vaig tenir molt present i va ser una mica "durillo" en molts moments.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  3. Xesco, aquest ha estat un concurs molt especial per a mi, a part de que coincidia amb el meu aniversari i ho he passat d'allò mes be amb els molts companys de colla que hi havien per les diferents colles, el veure i viure la passiò i totes les emocions tan de la Júlia com les teves, crec que això sera nmolt dificil de que es torni a repetir.

    Moltes gràcies per deixar-me viure tan a prop teu aquest dia. Ara falta que la Joves acabi d'afinar aquest 5 per final de temporada.
    Aprofito per donar les gràcies tambè al Ramon per les seves felicitacions als de la Sagrada Familia.
    Fins al proper assaig.
    Joan2

    ResponSuprimeix
  4. Moltes gràcies a tu i als nanos per haver-nos acompanyat i recolzat. Sento no haver-me enrecordat en tot el dia del teu aniversari com molt bé vaig suposar que em passaria quan et vaig felicitar les vigílies. Al menys em queda el saber que t'ho vas passar d'allò més bé.
    Gràcies, company!

    ResponSuprimeix