dilluns, 27 de setembre de 2010

“Això de Safa no és normal!”


24 de setembre de 2009: els Castellers de la Sagrada Família descarreguen a la Mercè tres castells de la gamma alta de 6 (2 de 6, 3 de 6 per sota i 5 de 6) i per primer cop a la història de la colla el pilar de 5.

24 de setembre de 2010: els Castellers de la Sagrada Família descarreguen, per primera vegada a la història de la colla, tres castells de 7 en una mateixa actuació, entre els quals el primer 4 de 7 amb el pilar i el segon 3 de 7 de l’agrupació de l’Eixample.

En tot just una any, la colla més modesta de la ciutat de Barcelona ha pujat un graó molt important i ho ha fet de la millor manera possible: amb convicció en les pròpies possibilitats i amb qualitat en l’execució.

Amb convicció perquè en cap moment de l’actuació va haver cap símptoma de dubte a l’hora d’enlairar els castells (el peu desmuntat del 4 de 7 amb el pilar és, justament, un senyal de convicció: sabíem que si lligàvem bé el castell el tindríem gairebé descarregat. Tirar-lo amunt tal com estava el primer cop no hagués estat convicció, sinó precipitació per la pressió d’actuar en una plaça important i plena de gom a gom i on tradicionalment la colla no havia tingut gaire sort).

La canalla va pujar decidida i molt concentrada en els tres castells. Només hi havia els nervis lògics en unes nenes que estrenaven castell i combinaven posicions.

Amb qualitat perquè els tres castells es van treballar molt bé, amb mides millorables però prou correctes, i que es van defensar amb solvència i amb una bona dosi de tècnica en els moments de més compromís, donant la imatge d’una colla que ha treballat seriosament uns objectius molt clars. Uns objectius que ara, poc a poc, es poden anar ampliant tot mantenint la prioritat de consolidar els castells de 7 bàsics.

La colla ha demostrat un altre cop que la fórmula treball seriós + bon ambient dóna resultats. Si es manté el nivell de compromís dels components de la colla i les ganes de treballar fort, podria ser que el dia que “rebentarem el sostre del local” no estigui gaire lluny.

La imatge que va donar la colla divendres és una imatge de credibilitat i així ho han reflectit els mitjans i els castellers d’altres colles amb els seus comentaris.

Sagrada Família va fer la seva modesta contribució a la que ha estat la millor Mercè de colles locals i no ho ha fet com a simple comparsa, sinó com a protagonista i això ja no ens ho treu ningú. D’aquí uns anys, quan tornem a veure les imatges de l’altre dia i rememorem amb la família i els amics les sensacions que vàrem sentir, podrem dir amb orgull: “jo hi era!”

I ara, a continuar somiant.



11 comentaris:

  1. Company crec que ho has clavat, en tots els aspectes, i tant que seguirem somiant!!!

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Joan! Fins ara fer-ho no ens ha anat tan malament, oi?

    ResponSuprimeix
  3. Xesco, sense que hagin de passat els anys, aquests dies, moltes persones ja saben que "JO HI ERA" i que "Hi erem molts".
    Ens han trucat de Radio Vilafranca i Ona Valls per saber coses nostres.... ostia ja ens coneixen.
    Albert Senior

    ResponSuprimeix
  4. Genial Xesco! Llegir-te és reviure-ho! Què gran!!!

    ResponSuprimeix
  5. Ostres, Albert! crec que se t'ha girat feina! jejeje. Moltes felicitats a tota la família per la part que us toca (que us toca un bon tros)!

    ResponSuprimeix
  6. Moltes gràcies, Amanda! Qui t'ho anava a dir tot just fa un any, oi? Amb enxaneta "conegut" al pilar d'entrada a la plaça i tot. Moltes felicitats!

    ResponSuprimeix
  7. Una crònica clavada d'una diada màgica. A més volia compartir amb tu la satisfacció per les felicitacions que vam rebre de membres destacats de la teva """segona colla""".

    Gràcies professor!!!

    EntidadQ

    ResponSuprimeix
  8. Moltes gràcies, company!
    La veritat és que van marxar gratament sorpresos i a mi, personalment, em va fer molta il·lusió que hi fossin.

    ResponSuprimeix
  9. Increïble l’article Xesco. Es cert Això no és normal

    Estic encantat amb els resultats, la diada, la gent, l’emoció etc. Però desprès quan ho paint, el que realment hem mulla els ulls, son els comentaris que fan mitjans i castellers sobre nosaltres. PER FÍ EXISTIM.


    Una Abraçada a tots,

    Àngel

    ResponSuprimeix
  10. Deixeu-me que os pregunti, jo hi era?

    ResponSuprimeix
  11. I tant que hi eres, Àngel! I a molts més que hi seràs. Ja ho veuràs.

    ResponSuprimeix