dilluns, 15 de febrer del 2010

Llàstima!

Foto: Sergi Castells

Per primera vegada en una diada de Santa Eulàlia totes les colles han intentat, al menys, un castell de 7. Això, que per si sol ja és notícia, si es contextualitza adquireix encara més importància.
Un castell de 7 és sempre un castell de 7, sobretot si és la primera actuació de la temporada i si, per acabar-ho d’adobar, fa un fred que pela. Però quan aquest castell de 7 és la màxima realització que ha aconseguit una colla i que l’ha aconseguit per primera vegada només fa quatre mesos, estem parlant d’una altra cosa, estem parlant d’una fita, modesta, però fita al cap i a la fi.
Els Castellers de la Sagrada Família es van plantar a la Plaça de Sant Jaume amb la ferma intenció (i convicció) de fer la millor actuació de la seva història … el primer dia de la temporada! I a fe que varen estar a punt d’aconseguir-ho. Només la indecisió de la canalla en un 4 de 7 que pujava molt bé de mides i molt parat ho va evitar. Tot i aquesta decepció es va completar una gran diada amb el 2 de 6 (amb què es va obrir plaça), el 5 de 6 i el 4 de 6 amb el pilar, completant la jornada amb el sisè pilar de 5 descarregat de forma consecutiva per la colla.
Tothom va veure un intent seriós que es va saber reconèixer amb aplaudiments i els comentaris que es van sentir a peu de plaça per part dels afeccionats i components de les altres colles no va fer més que referendar-ho.
Cal felicitar totes les colles participants per l’excel·lent nivell mostrat en aquest inici de temporada i, molt especialment, als Castellers del Poble Sec que, amb dos castells de 7 el primer dia, confirmen la seva imparable progressió.
Un apunt a comentar. A l’hora del comiat, l’speaker que habitualment explica l’actuació al públic, va deixar anar una “reflexió” (segons les seves pròpies paraules) sobre el suposat baix nivell d’alguna colla de grallers. D’aquest mateix tema tracta l’article de l’última pàgina del present número de la revista “Castells”.
Deixant de banda el fet que pugui estar-hi d’acord o no en la seva anàlisi (cosa que aquí no tractaré), em va semblar que no era ni el lloc ni el moment per a fer aquesta suposada “reflexió” en veu alta. Entenc que la seva missió és anunciar quin castell farà cada colla a cada ronda i si aquest s’ha carregat, s’ha descarregat o hi ha hagut alguna incidència, curiositat o fita digna de ser explicada a un públic cada vegada menys profà. L’espai per a l’alliçonament no és dalt d’una tarima a la plaça de l’Ajuntament d’una població amb una poderosa eina (per no dir arma, en aquest cas) com és un micro. La propera vegada, sobre què reflexionarà?, sobre el nivell dels castells de les colles participants? Espero que ni se li passi pel cap.


dilluns, 8 de febrer del 2010

Diada de Santa Eulàlia 2010


Aquest diumenge dia 14 se celebrarà a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona la diada castellera de Santa Eulàlia. És l’inici oficial de la temporada per a les colles de la ciutat. Una diada que es presenta molt interessant tot i que s’ha de tenir en compte que queda pràcticament tot l’any per endavant.
Un dels punts d’atenció serà, sens dubte, l’actuació dels Castellers de Barcelona i dels Castellers de Sants, per tal de veure en quin estat de forma inicien una temporada que tindrà l’al•licient afegit, no ho oblidem, del Concurs de Tarragona on, amb el nou format de 14 colles (les 12 millors de les que es presenten a concurs més Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau), l’adjudicació de les últimes tres o quatre places pot anar molt ajustada.
Un altre punt d’interès de la jornada estarà centrat en l’actuació de les colles “petites”. Després de la sensacional progressió mostrada l’any passat pels Castellers del Poble Sec en què, en pocs mesos van consolidar el 3 i 4 de 7 i van aconseguir per primer cop el 4 de 7 amb el pilar i el 5 de 7, hi haurà gran expectació per a veure si aquesta progressió continuarà a la mateixa velocitat o serà un any de consolidació de la gamma de 7 amb la més que probable incorporació al llarg de la temporada del 3 de 7 amb el pilar.
Pel que fa als Castellers de la Sagrada Família hi ha la intenció de repetir el 4 de 7 estrenat per primera vegada a la història de la colla l’octubre passat, així com el pilar de 5 i castells de 6 de gamma alta. En el cas de complir els objectius proposats per a aquest diumenge, de ben segur que no trigaríem gaire en veure un altre castell de 7 acompanyant aquest 4. El treball fet als assajos en els darrers mesos apunten en aquesta direcció. La il•lusió per a aconseguir, per fi, una gran actuació per Santa Eulàlia, ha de donar una força extraordinària a la colla.
Per últim, esperem que els Castellers de la Vila de Gràcia tinguin un bon inici de temporada de cara a mantenir el 4 de 8, recuperar el 2 de 7 i, per què no, decidir-se a plantar cara al 3 de 8. Qualitat per a aconseguir-ho no els manca.
Bona sort a les cinc colles i que sigui el preludi d’una gran temporada!

dimecres, 3 de febrer del 2010

Els Xiquets de Valls d'Horta

De colles de viles i barris que avui en dia formen la ciutat de Barcelona en tenim referències des de la Festa Major de Gràcia de 1876 on hi actuaren uns Xiquets de Valls “compuesta casi en su totalidad de individuos que han pertenecido a las célebres comitivas del Campo de Tarragona" (Diario de Tarragona, 16-8-1876).
El mateix any es feren “castillos de hombres como lo practican los ‘Xiquets de Valls’” al Poblenou com cita el “Diario de Barcelona” del 28 de setembre, o “al estilo de los ‘Xiquets de Valls’” segons apareix a “La Imprenta” del mateix dia.
L’any 1878 un grup local va fer castells a la Barriada de Santa Madrona, al Poble Sec.
En totes aquestes actuacions sembla evident que aquestes colles estaven formades, al menys parcialment, per castellers locals i castellers vinguts del Camp de Tarragona que residien a les barriades que més endavant acabarien formant part de la ciutat Comtal.
No és fins a la Mercè de 1877 que apareix el nom Xiquets de Barcelona per primer cop clarament diferenciat dels Xiquets de Valls amb qui compartien cartell aquella Festa Major. L’any següent el “Diario de Barcelona” parla de l’actuació a la Festa Major de Santa Maria del Taulat (Poblenou), el 15 de setembre, per part dels Xichs de Barcelona, que tornen a ser “Xiquets” segons “La Imprenta” (25-9-1878) quan parla de les festes de la Mercè. “La Correspondencia de Catalunya”, el mateix dia, els anomena “... Xiquets de Valls o –atenció!- de Hostafranchs, que para el caso es lo mismo...”.
De la colla gracienca que perdurà de forma més o menys intermitent fins bén entrat el sXX en tenim força notícies.
Dels anys previs a la Guerra Civil tenim notícies de l’existència d’una colla barcelonina anomenada Xiquets de Valls. Colla Barcelona que pels volts de 1932 es reunia al bar “El Centro” del carrer Ausiàs March nº 128, entre els carrers de Sardenya i Marina (veure “Castells en temps d’armes” de Xavier Güell disponible al seu bloc).
Del que no tenia notícies (si més no, jo no ho sabia i agrairia que algú em confirmés la dada) és del “descobriment” que vaig fer fa pocs dies quan, fullejant el llibre “L’Onze de Setembre: història de la diada 1886-1938” de Pere Anguera, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2008, em vaig trobar amb aquest text a la pàgina 293 que descriu part dels actes de la Diada de 1932 a Barcelona: “Els Xiquets de Valls d’Horta hi executaren unes quantes torres”. Jo ,personalment, era la primera vegada que sentia a parlar d’aquesta “versió” dels Xiquets de Valls i admeto, per endavant, la meva ignorància en el cas que hi hagués constància publicada. Jo no l’he trobat (o no l’he sabut trobar) en la meva bibliografia particular.
Amb l’ànim de contrastar-ho mínimament vaig consultar l’hemeroteca de “La Vanguardia” i en la seva edició del 13 de setembre de 1932, a la pàgina 7 dedicada als actes de la Diada d’aquell any, hi vaig trobar: “Los Xiquets de Valls, de la barriada de Horta, ejecutaron varias torres que fueron muy celebradas por la multitud”.
És molt poc probable que aquesta colla tingui res a veure amb la del bar “El Centro” ja que aquesta tenia el seu lloc de reunió al barri del Fort Pienc, molt allunyat del barri d’Horta. Per tant, semblaria que estaríem parlant de dues colles barcelonines coexistint de manera ben diferenciada.
No deixa de ser curiós, i un xic desconcertant, que en aquella mateixa Diada es jugués un partit amistós (Copa Generalitat, res a veure amb la iniciada el 1989) al camp de l’Horta, entre aquest club i el Sant Andreu, amb motiu de la Festa Major del barri, on “unos castells dels Xiquets de Valls, que nos ofreció una colla del Vendrell” van fer castells durant el descans (“El Mundo Deportivo” 12-9-1932). Sabem que els castells que vàren fer van ser el 3 de 6 i el pilar de 5. Per què la U. A. Horta lloga una colla del Vendrell (hi va anar una part de la colla dels Mirons, mentre la resta de la colla era al camp del Júpiter) si té una colla instal·lada al propi barri?. Sigui com sigui, si aquesta colla castellera d’Horta va existir, es tractaria d’una colla plenament de barri, ja que aquesta zona va ser annexionada a Barcelona l’any 1904.